No puc dir que des de ben petita vull ser actriu. Els meus pares em duien a veure pel·lícules de dibuixos i amb prou feines alguna obra de teatre familiar. A casa sempre s’ha donat valor a l’educació, però no tant a la cultura. Llibres n’hauré llegit centenars, en el sentit de què ‘ajuda a ser una bona estudiant’.
Quan vaig entrar a l’adolescència, a la meva classe hi havia una companya que feia molts extraescolars, entre ells, anava a classes de teatre. Jo sempre havia fet bàsquet, per allò d’estar en forma, i em va costar que m’apuntessin a guitarra… Sincerament només volia provar què era i conèixer gent d’un altre ambient. I… Ostres. Vaig al·lucinar. Havia trobat el meu lloc.
Des d’aleshores, no he deixat de formar-me. Quan cursava el batxillerat (tecnològic, és clar), i mentre aconseguia ser enginyera de Telecomunicacions (perquè tocava, és clar), em vaig pagar amb els meus estalvis, i hores de caixera en el súper, una formació professional a Barcelona com a actriu de teatre. Vaig treballar com a enginyera per a poder seguir invertint en la meva carrera artística, acomplint amb la meva incessable inquietud de sempre aprendre coses noves, destacant: el teatre físic, la interpretació davant la càmera, la dansa contemporània, l’acrobàcia en teles aèries i els estudis d’especialista de cinema.
Actualment em dedico a fer del meu somni, i lloc preferit, la meva professió des de Terrassa (Barcelona).
Si necessites més informació sobre mi o els meus projectes, contacta’m!
O bé, escriu-me a:
aida@aidapiconfernandez.es
